Oposicions Auxiliar Administratiu
de la Generalitat de Catalunya

menú

Fix i per sempre



Fix i per sempre. Inamovible, però?
L'ocupació pública, força protegida, continua en expansió - Ser més o menys productiu no té conseqüències - El repte és avaluar al funcionari.
El món ha canviat una barbaritat, ni el matrimoni és ja per sempre; però la plaça del funcionari, sí. Fins que la mort o la jubilació els separi. En temps d'atur i dèficits si els comptes públics no quadren, quin sentit té anar augmentant l'ocupació pública? En el regne del treball temporal, de l'ERE i la congelació salarial, per què el funcionari té feina fixa i fins i tot li apugen el sou?
L'ocupació vitalícia ha evitat que els governs posin i treguin funcionaris
Hi ha experts que demanen mecanismes de control del treball transparents
"L'ocupació per a tota la vida és la millor garantia de professionalitat", diu Domingo Fernández, president del sindicat de funcionaris CSI-CSIF. El professor Francisco Longo no hi està d’acord: "Per raons d'interès general, la hiperprotecció laboral de l'ocupació pública ha d'acabar. Quan l'Administració pública no pot mantenir-se ha de ser lògic que elimini serveis i llocs de treball, com succeeix a l'empresa privada".
../..
Longo, professor de recursos humans en ESADE, explica "Amb el temps, la protecció extraordinària de l'ocupació pública s'ha estès a persones que no tenen res a veure amb l'autoritat, com a professorat, metges o serveis socials, és a dir, a la immensa majoria. Semblaria lògic que aquestes persones, a part de l'examen d'entrada, haguessin de superar periòdicament unes avaluacions per seguir en l'ocupació".
Així serà a Catalunya. Els futurs funcionaris estaran a prova 90 dies i passaran proves anuals. "No ens espanta l'avaluació", adverteix el dirigent sindical Fernández, "però amb recompenses si és positiva; i sense que signifiqui l'acomiadament, si surt negativa". Fernández recorda que ja existeix el període de prova, però la novetat de la llei catalana és el seu caràcter obligatori i universal.
Al catedràtic de Sociologia Salvador Cardús li agradaria renegar de la seva condició de funcionari, "perquè la meva remuneració no depèn dels meus mèrits, sinó dels meus anys d'antiguitat". Per Cardús l'ocupació per a tota la vida és "difícilment justificable; però si cal fer-ho, que tingui en compte la qualitat de la feina amb mecanismes de control transparents".
Mentre els països de la Unió Europea retallen funcionaris, Espanya els augmenta (un 32% entre 2000 i 2008). La massa salarial de l'ocupació pública per habitant ha augmentat un 60% a Espanya, gairebé el doble que a la UE. El sous dels funcionaris s’enduen la cinquena part del pressupost del país.
"A les vuit del matí, una persona fitxa per tots, i a les tres, una altra fa el mateix". Enrique Cejudo explica la seva experiència com a secretari substitut del Jutjat nombre 1 d'El Ejido (Almeria). "No es treballa ni quatre hores al dia. Es pot verificar molt fàcilment doncs tots els fitxatges es fan en el mateix ordinador". No és el cas general, però el sistema ho permet.
Belén Marina, professora de Dret Administratiu a la Universitat d'Alcalá, no creu que hi hagi ocupació per a tota la vida. "El dret d'inamovilitat dels funcionaris no és il•limitat. El seu règim disciplinari contempla les faltes d'assistència, l'incompliment de la jornada, la falta de puntualitat o de rendiment... amb sancions que poden arribar a la separació del servei".
Quantes infraccions, sancions o acomiadaments de funcionaris hi ha? La professora ho desconeix, també el Ministeri de Justícia, i el de les Administracions Públiques. "Porto més de 30 anys a la universitat", diu Cardús, "i no n’he conegut cap, malgrat que hi ha casos, pocs, d'irresponsabilitat absoluta. El procediment és dramàticament complicat".
Els sindicats també desconeixen estadístiques disciplinàries que serien, d'altra banda, lògiques en un col•lectiu tan gran. "Només hi ha dades d'absentisme", diu Fernández. "Similar al de les grans empreses privades".
../..
El Govern segueix contractant massa treball poc qualificat. Són unes rutines de comportament molt difícils de trencar pels governants. Tendeixen a seguir fent el mateix".
I, en conseqüència, la despesa pública es va inflant. Avui són 2,7 milions de persones treballant per a l'Administració, d'ells 1,7 milions funcionaris. "La grandària del sector públic ha experimentat un accelerat creixement en aquesta última dècada", diu Mario V. González, autor del cost de l'Administració pública espanyola. Segons els seus comptes, en 2008 cada espanyol va dedicar a pagar als funcionaris 2.560 euros, 1.000 euros més que vuit anys abans. "A Espanya, el cost salarial per empleat públic excedeix en més del 20% el cost del privat".
El president del sindicat CSI creu que l'augment es deu a la convergència amb Europa i al desenvolupament de les autonomies. No obstant això, no atribueix a la crisi econòmica les veus que s'aixequen per canviar l'estatus del funcionariat. "Obeeix més a les exigències dels ciutadans i a la incorporació de les noves tecnologies".
El Govern català intenta canviar les velles estructures amb una llei que redueix els cossos a només quatre, que facilitarà la mobilitat entre administracions. S'acabarà també amb la selecció per cossos i escales, que permetia que un advocat guanyés, per exemple, plaça en una feina de gestió econòmica. "L'objectiu és que les administracions puguin actuar amb més flexibilitat; però també garantir la idoneïtat de les persones per al lloc de treball que han d'ocupar", explica Jordi Ausàs, conseller de Governació. I una altra novetat no menys important: s'exigirà examen per a l'ocupació pública temporal, argúcia contemporània per colar gent a dit que, amb el temps, accedia a la plaça fixa.
../..
...hi ha funcionaris i caps posats a dit pels polítics, però no funcionaris-directius. "No té sentit que canviï el president d'una comunitat autònoma i canviïn els gerents dels hospitals públics, com està passant", recorda Longo.
"L'Administració espanyola té un gran dèficit de gestió. Hi ha pocs gestors professionals de la cosa pública, que introdueixin els valors de costos, despeses i inversions". Longo recorda els mals que implica un cos de funcionaris per a tota la vida. "L’ hiperprotecció comporta la falta de risc del col•lectiu amb unes conseqüències anòmales per a la societat, com l'encariment dels serveis i la distorsió de la labor sindical". "El sindicalisme públic és de confrontació", explica, "molt més agressiu que el privat, perquè no existeix l'amenaça de l'acomiadament".
L'economista Manuel Balmaseda va quantificar en un 4,7% del PIB la diferència de productivitat entre el sector públic i el privat en 2003. A cavall entre Estats Units i Espanya, Balmaseda recorda en el seu Llibre Marró (2006, Cercle d'Empresaris) que la productivitat dels sectors públic i privat era pràcticament idèntica en 1980; però en 2003 la situació havia canviat: "La productivitat del sector privat va superar els 35.000 euros, però la del públic no arribava als 28.000".
El socialista Tony Blair va implantar en l'Administració britànica el principi que l'eficiència i productivitat de qualsevol tasca de qualsevol organisme públic és mesurable igual que en una empresa privada. I, en funció d'això, suprimir, ampliar o reduir.
../..
Quina diferència hi ha en l'Administració pública espanyola entre un bon treballador i un gandul? Quin entre el jutge que dicta 200 sentències anuals i el que no dicta cap? I entre el catedràtic que acudeix a les seves classes i el que es refugia en suposades investigacions? O, simplement, entre el funcionari que arriba tard i se’n va aviat i el que compleix el seu horari? A part de la moral, cap.
../..
Mentre als països anglosaxons costa atreure a la joventut al funcionariat, a Espanya es fa cua. "Fa pena que l'objectiu de l'universitari sigui treure's una oposició", es lamenta Mario González. "És una situació racional, per descomptat, perquè et dóna ocupació fixa per a tota la vida i augments salarials del 2%, però mata l'esperit emprenedor d'un país, que és el que fa progressar a la societat".
...
(Extracte traducció JAVIER MARTÍN El País)

 


 


        

En prémer ENVIAR esteu acceptant expressament la política de protecció de dades d´Aulatutor SL

Avís Legal - Politica de Protecció de Dades

AULATUTOR S.L. Acadèmia d´oposicions i cursos a Barcelona - CIF: B-84854066
Rambla Catalunya 60, 5è (cantonada C/ Aragó) - Tel. 93 181 04 77


Creació i disseny pàgina web Tucan IT
Notícies oposicions Monogràfics oposicions Acadèmia oposicions Barcelona